AA.VV
Neus Dalmau i Corominas (Barcelona, 1960) és, segons la seva pròpia definició, una artista «pluritot», de trajectòria múltiple i difícil d'encabir en cap disciplina. La seva activitat arrenca a finals dels anys 70 en una Barcelona efervescent i contradictòria, i creix i es trena i es ramifica amb una actitud vital marcada per la dissidència respecte de la indústria cultural llavors incipient.
La celebració del centenari de la mort de Jacint Verdaguer, el 2002, coincideix amb un moment d'eclosió personal que s'expressa en múltiples performances individu als i col·lectives que la duen, a poc a poc però a batzegades, a reformular la seva relació amb el fet artístic, i a plantejar la seva activitat en termes màgics i reparadors, engegant una cadena de significacions que s'allarga fins avui.