Lany 1943, el vent negre de la guerra sembra Europa de mort i destrucció. Aquell mateix any, el gran corresponsal de guerra Curzio Malaparte entra a Nàpols, acabada dalliberar del jou nazifeixista, com a oficial denllaç de les forces aliades. Amb els americans, a la ciutat hi arriba una pesta que no corromp la carn, sinó lànima dels seus habitants. La ciutat devastada i famolenca, vençuda i humiliada sentrega al caos i a la corrupció moral més abjecta. Partint de Nàpols, Malaparte i els oficials americans emprenen una tràgica odissea a través duna Itàlia en runes, en què tot sha reduït a la lluita no pas per la llibertat, la dignitat, lhonor i la salvació de lànima, sinó per salvar la pròpia pell.
«La pell» és una novel·la tempestuosa i salvatge, ambigua i transgressora, duna bellesa ardent. Una novel·la sobre la destrucció de lànima de vençuts i vencedors, sobre una Europa sense Déu.
Durant un temps, a Itàlia, va ser perseguida i injuriada. El Vaticà va incloure-la a lÍndex de Llibres Prohibits lany 1950. I tanmateix, és una de les novel·les més importants del segle XX: una «arxinovel·la», segons Milan Kundera. La mirada del narrador és lacerant i implacable, irònica i subversiva, plena dindignació i pietat. Malaparte no sestalvia crítiques ni als seus compatriotes ni als aliats, ni als fanàtics ni als oportunistes, ni als «herois de demà», ni a ell mateix, ni a la moral cristiana, ni a la superba Europa que ja es prepara per oblidar tanta destrucció. I no para de burxar fins a trobar la veritat en el fons de lànima dels homes.
