Publicat el 1911 i inspirat aparentment en el viatge de retorn d'Ulisses a casa, «Ítaca» és una invitació al viatge, una metàfora de la vida. Com assenyala el traductor d'aquesta edició, Vicente Fernández González: «El viatge d"Ítaca" no és el viatge del retorn, no és un viatge de tornada; és un viatge d'anada, el primer viatge, el viatge. [...] La lectura d"Ítaca" convida a la reflexió, a considerar que no es tracta d'un viatge qualsevol. El viatge a la llibertat? A la utopia? L'Ítaca del desig?». Aquest és un dels poemes més bells que mai s'han escrit. Reflecteix una saviesa profunda, la saviesa del poeta que, sense abandonar la seva ciutat natal, ha estat capaç de fer tots els viatges. Les il·lustracions de Federico Delicado capten l'essència d'aquesta travessia vital.
