«El pobre noi no m'ha dit que m'estimava per presumpció, i encara menys per insolència; m'ho ha dit perquè és veritat.» La vida posa Valentine en una situació difícil: ha de triar entre el marit potentat, un home gros i vanitós amb veuarra de tro, i Féder, un jove viudo carregat d'ínfules artístiques que presumeix de ser amic d'Eugène Delacroix. Bella i ingènua, educada en un internat de monges, no sap quin dels dos escollir. Les mirades i el to de veu delaten els enamorats, que lluiten contra els seus sentiments i contra la gelosia que desperta el seu amor. Sobretot en l'amant de Féder, Rosalinde, que és qui li ha modelat el caràcter per fer-lo triomfar a París. La història llisca amb la ironia i la crítica social pròpies de Stendhal, que broda la reacció d'aquest Pigmalió femení. ¡Quanta raó tenia Simone de Beauvoir en considerar-lo un autor feminista pel caràcter de les seves heroïnes!
