El 1994, després de molts anys de conrear la poesia, Maria-Mercè Marçal va publicar la seva única novel·la, sobre una escriptora anglo-francesa de la ratlla del 1900: La passió segons Renée Vivien. Poc temps després, el 1996, quan li van detectar el càncer de què havia de morir al cap de dos anys, Marçal va començar un dietari que va anar escrivint, amb intermitències, fins poc abans del final. Es tracta d'un dietari centrat en l'experiència de la malaltia, escrit des d'una extrema lucidesa.
Paral·lelament, l'autora va mantenir una correspondència intensa amb Jean-Paul Goujon, biògraf de Renée Vivien, en la qual va abocar molt bona part de les inquietuds que la definien com a persona i com a escriptora.
Aquest material, que constitueix el llegat inèdit dels últims anys de la més gran poeta de la llengua catalana, es recull en aquest volum imprescindible.
