Imagineu-vos un planeta idèntic al nostre, però en un univers paral·lel. Idèntic, però no del tot: les mateixes injustícies, les mateixes pregàries desateses, la mateixa tecnologia aclaparadora, la mateixa manca dimaginació i amor... tot igual, però sense els relats dEtgar Keret. Seria un planeta horrorós i insofrible.
Keret sempre troba noves escletxes en el mur de la realitat obscura que ens ha tocat viure. Però aquestes esquerdes no les omple de llum i esperança, sinó dhumanitat. I la humanitat, davant les diferents hipòtesis i possibilitats que proposen els relats dEl blues de la fi del món, optarà per ensopegar sempre amb la mateixa pedra. Així som i així serem i no tenim remei i així ens escriu lEtgar Keret: de vegades amb tendresa, de vegades amb nostàlgia del que podríem haver arribat a ser. Sovint amb un humor al caire de labisme, desafiant qualsevol promesa deternitat o redempció. Amb la gràcia, lenginy i la irreverència de sempre. Ara, potser, amb un punt de clarividència
trista davant del futur que ens espera.
Definitivament, un món sense els relats dEtgar Keret seria un lloc horrorós i insofrible.
