Als vikings no ens fa por el mar furient. En principi, vaja. Entre el pare que es mareja quan navega i el meu germà, a qui no deixen fer res, la meva família no va mai gaire lluny. Per sort, tenim l'oncle Èrik, que va anar a viure a Groenlàndia. Així que, quan
vaig saber que la meva cosina Helda es casava, se'm va escapar un crit d'alegria. Un casament viking sempre és una festa, però és que si, a més, hi afegeixes una travessia a la vikinga...
