Colpits per la pandèmia, tancats a casa, espantats, l'Évole i la seva gent van trobar al març la manera de tirar endavant. Per què no fer entrevistes des del confinament? A través d'una webcam, des de la cuina de l'Évole, vam veure gent de tota condició parlar, no tan sols del confinament, sinó també de política, de la por, de valors, de la malaltia, dels seus somnis... En definitiva, de la vida.
Aquest és el llibre d'aquell programa, però també de tot el que no va veure l'espectador: el papa que no va voler mostrar luxe ni riquesa, Joaquín Sabina renunciant a fumar, la saviesa del sorneguer president Pepe Mújica, el sentiment de la Rosalia, la pena de Rosa Maria Sardà, el record d'Emilio Aragón pel seu pare, la nostàlgia de Ricardo Darín, l'angoixa de Baltasar Garzón... i la intensa emoció dels sanitaris, que mai no oblidaran el que ha passat. L'Ana, la cuidadora de gent gran; la Belén, la metgessa del Gregorio Marañón; el Jorge, el ginecòleg valencià; la Paula, la nova resident a la trinxera sanitària de Santander... I l'Oti, la camionera, i el Sedou, el senegalès. Tots ells tractats amb dignitat. Tots ells importants.
Confinats no és un llibre d'entrevistes, és un viatge a l'interior de la pandèmia, un acostament al cor d'una societat ferida, commocionada i, malgrat tot, esperançada. Amb un simple ordinador, en una cuina senzilla, sense por del compromís, sense por de les preguntes difícils. A la manera de Jordi Évole.
