Arenes movedisses és una emocionant història personal que arrenca amb la malaltia de l'autor i el que el diagnòstic va desencadenar en ell: records distanciats en el temps i no necessàriament consecutius, que Mankell relaciona d'una manera o una altra amb les grans preguntes de l'home: ¿què som?, ¿com ens enfrontem a la mort?, ¿de què tenim por?, ¿quin món deixarem en herència?, ¿en què creiem i per què? Per respondre-les, Mankell recorre a fets del passat: un dia a l'escola, quan era petit; una visita al Museu Britànic; una lectura sobre l'illa de Pasqua; la veritable naturalesa de les arenes movedisses; el poder del gel; la mort d'un nen moçambiquès; les visites a Salamanca, Màntua, Buenos Aires, Malta i les ruïnes d'Hagar Qim, etcètera. D'aquestes incursions en el passat neix un retrat, des de la infantesa i l'adolescència fins a la maduresa, del Mankell de carn i ossos, que examina la vida i, amb ella, qüestions que afecten tota la humanitat.
