La història política a larrel de la identitat catalana El 31 de maig de 1410 Martí lHumà mor sense un hereu clar i provoca una pèrdua crucial. Martí va ser lúltim sobirà català: la corona catalanoaragonesa passava a mans dun rei foraster, i el projecte castellanitzador posava la directa. Des daleshores, la relació de Catalunya amb Castella (després, Espanya) ha estat una espiral sense fi de confrontació i repressió. Empresonaments, exili, espoli, persecució linguística i xoc rere xoc entre dues cultures polítiques antagòniques. La derrota de 1714 va ser l'estocada final en uns segles de lluita i conflicte constants en què el poble català va deixar prou mostres del seu anhel de llibertat, la seva ànima de república i la seva capacitat de recuperar-se de les pitjors atzagaiades. Aquest llibre repassa amb estil narratiu grans episodis i els protagonistes (des dels més cèlebres als més anònims) de la crònica política catalana d'aquests tres segles, que sovint són un mirall inquietant de la relació actual entre Catalunya i Espanya.
