* Reportatge fotogràfic realitzat a Hondures i Guatemala, on hi ha centenars de comunitats indígenes i camperoles que es planten en els seus territoris enfront de poderosos interessos i aconsegueixen en molts casos protegir-los.
* La vida s'expressa a través d'aquestes persones i comunitats diverses i amenaçades que, contra tot pronòstic, el arrisquen tot tractant de convertir en oxigen socialment respirable l'atmosfera tòxica de l'extractivisme.
* Rostres i veus que ens arriben des de l'Amèrica Central i que plantegen la necessitat de qüestionar el model de creixement il·limitat del consum material com a base del benestar. El seu missatge ens adverteix que, a l'esgotar els béns naturals i la biodiversitat d'aquests territoris, soscavem les mateixes bases de la nostra pròpia supervivència.
Milers de famílies a l'Amèrica Central es veuen abocades a un èxode d'alt risc: més de tres milions i mig han aconseguit esquivar els murs dels Estats Units i vuit-centes mil han sol·licitat asil a Europa -a les quals se'n sumen centenars de milers que han estat rebutjades o invisibilitzades-. Situacions insostenibles especialment per a les dones, blanc de totes les formes de violència patriarcal, amb els més alts índexs de feminicidis i impunitat al món. De fet, les dones tenen un paper qualitativament decisiu en les resistències i es fan valer davant de tot tipus de fustigacions patriarcals.
Les comunitats defineixen els seus projectes de vida, basats tant en les cosmovisions ancestrals hereves de les seves matrius culturals originàries, com en conceptes i pràctiques encunyades per moviments socials de les últimes dècades, com la sobirania alimentària, l'agroecologia, l'economia social, l'autogestió territorial o els feminismes. Tal com diuen, "som la naturalesa que es defensa ...". I que defensa a tota la humanitat, caldria afegir.
