Un homenatge a la lluita de les dones en temps de guerra i a una generació depioneres, compromeses, militants i republicanes, que van ser doblement invisibilitzades: pel fet de ser dones i de comarques.El 28 de gener del 1939 es constitueix lúltim ajuntament republicà de Girona. És un intent desesperat dedefensar la República fins al final. Una setmana després, el 4 de febrer, la ciutat es desperta amb un silenciespès. Ressonen encara els darrers espetecs de les voladures que les tropes republicanes havien fet perentorpir lavançada franquista que entrava triomfal pel carrer de lAlbereda. En aquell moment, AngelinaCompte Lliuró i Ángela Moñino Comas, els noms de les quals apareixen en lacta de lúltim ple com aconselleres municipals, fugen en un cotxe pel carrer de les Ballesteries. Qui eren i per què és posen alcapdavant del Consistori quan tot està perdut? Aquest és el punt de partida daquesta investigacióperiodística i de recuperació de la memòria de les dones. Un calidoscopi dhistòries de vida inèdites, derelats silenciats, de la quotidianitat a la rereguarda de Girona, que sobren com les matrioixq
