Haru té 15 anys quan el seu pare, Osamu, vidu de poc i actuant dacord amb les últimes voluntats de la seva dona Kumiko, envia la filla a estudiar a un dojo perquè hi aprengui tir amb arc. Els ensenyaments dels Mestres del dojo actúen sobre la preparació física dels seus deixebles però també en el seu aprenentage humanístic i filosòfic. Haru protesta perquè no vol anar-sen de casa però finalment marxa cap al dojo. Allí hi coneix els seus companys i Mestres i comença un llarg aprenentatge, sempre amb un pes al cor perquè senyora de casa.
Haru es fa gran i el lector la segueix en el seu recorregut vital. A aquestes alçades de la història, lempatia de qui llegeix ja participa del batec de la protagonista en tots els seus actes i pensaments. Haru aprèn, coneix i sequivoca, fa coses i ensopega. Satura i pensa, es perd i torna. És llavors quan el lector sadona que Haru és un viatge, una història i una conversa alhora: faula, filosofia, diàleg i versos.
