Un psiquiàtric, situat a les afores duna ciutat sudcoreana acaba de tancar arran duna denúncia on sels acusava de tenir-hi gent confinada sense cap justificació mèdica. El narrador i en Sibong són dos interns que ja shavien acostumat a viure dins la institució, però de cop i volta han dimaginar-se una manera de guanyar-se la vida a fora. Sadonen que lúnica cosa saben fer bé, a part de rebre pallisses, és demanar perdó. Quan sinstal·len al pis de la germana den Sibong, posen en marxa un negoci insòlit, que els durà a viure una odisea urbana plena de personatges pintorescos El que fem bé és demanar perdó" és una novel·la carregada dun humor càustic, purament coreà, un llibre tan violent com divertit, daparença lleugera i petjada fonda. Un retrat sobre els barris de les afores, sobre uns marginats, que son producte directe duna societat competitiva i profundament estratificada. Lee Kiho es revela com el cronista de la cara menys amable de la societat sudcoreana amb un sentit de la mala bava que ens estremeix en cada gir argumental, en cada presentació de personatge.
