Un llibre a mitges entre assaig biogràfic i relat que ens explica que, més que a la dansa, Àurea de Sarrà (1889-1974) dedica el seu esforç a una altra cosa: potser a la mímica de vegades, ella mateixa diu que fa mimo-drama o a una mena daparadorisme a les beceroles; potser a una modalitat dinàmica de tableau vivant en origen, un ge?nere hermafrodita entre la pintura i el teatre.
