CORTIELLA I FERRER, FELIP / IBSEN, HENRIK / MIRBEAU, OCTAVE
Felip CORTIELLA, teatre anarquista
Aquest volum recull les sis peces teatrals conservades de Felip Cortiella, juntament amb les seves traduccions catalanes de dues obres cabdals del teatre europeu, Els mals pastors d'Octave Mirbeau i Rosmersholm de Henrik Ibsen -considerada per molts crítics com la gran obra mestra del dramaturg escandinau al costat de L'ànec salvatge.
Obres incloses en aquest volum: Els artistes de la vida - Dolora - El Morenet - La parella ideal - Flametes del gran amor - La brava joventut - Els mals pastors (dOctave Mirbeau) - Rosmersholm (de Henrik Ibsen)
Felip Cortiella i Ferrer (Barcelona, 1871-1937). Aquest escriptor anarquista, tipògraf i agitador cultural és fonamental per entendre la història del teatre ideològic a Catalunya durant el primer terç del segle xx, com a promotor del teatre de tesi amb reivindicacions de lamor lliure, del trencament dels rols femenins tradicionals o de lús del català en la lluita proletària, precursor del teatre documental amb títols com El Morenet, una obra anterior al teatre de Juli Vallmitjana en què es retrata una realitat gitana profundament marcada pel joc i la prostitució i, fins i tot, del teatre autobiogràfic.
El seu nom està estretament vinculat a les Vetllades Avenir organitzades en diversos teatres del Paral·lel, en les quals, a més de donar a conèixer drames socials dautors com Mirbeau, Ibsen o el mateix Cortiella, també shi realitzaven conferències i altres activitats per difondre els valors anarquistes entre els obrers barcelonins i alguns membres de les elits culturals de lèpoca, confrontant-se amb lhegemonia del lerrouxisme que imperava a lavinguda.
Lactivisme de Cortiella va fer que la seva veu ocupés un lloc sovint incòmode, i alhora emblemàtic, en la cultura del seu temps. Tant és així que, mesos després de la seva mort, lAjuntament de Barcelona va rebatejar el carrer dels Àngels com a «carrer de Felip Cortiella», però amb la victòria franquista el seu nom va acabar sent retirat daquesta via que actualment uneix la Biblioteca de Catalunya o lInstitut dEstudis Catalans amb el MACBA.
Henrik Ibsen (Skien, Noruega 1828 - Kristiania [actualment Oslo] de 1906). Va ser el gran dramaturg del seu temps i liniciador del teatre modern (especialment del drama). Les seves obres primerenques varen estar generalment inspirades en la tradició escandinava i tenien un to romàntic. Després de dirigir durant alguns anys un teatre a Christiania (1857 - 1862) va obtenir una pensió de lestat noruec que li va permetre viatjar i instal·lar-se a Roma i, més endavant, a Dresden i a Munic (no tornaria definitivament a Noruega fins al 1891). En aquest període fou quan va escriure dues de les seves obres més notables: Brand (1866) i Peer Gynt (1867), dos poemes dramàtics en els quals va començar a donar mostres del seu acurat estil de reconstrucció del passat i dels trets psicològics dels seus personatges. En les seves següents obres, va trencar amb lestil romàntic i va conrear històries realistes de caràcter social, com ara Els pilars de la societat (1876) o Casa de nines (1879). La seva obra va centrar-se cada vegada més en lindividu i les relacions personals, amb força trets autobiogràfics, com en Lànec salvatge(1884).
Octave Mirbeau (Trévières, 1848 París, 1917). Novel·lista, dramaturg i periodista reputat i temut. Octave Mirbeau és la millor encarnació de lintel·lectual compromès per raons ètiques, amb total independència respecte als partits i els sindicats. Rebutjant qualsevol disciplina i el llenguatge fals, no va obeir sinó la seva consciència i mena els seus combats en nom de la veritat i de la justícia. Duna extrema lucidesa, estableix una pedagogia de xoc per tal dobligar els lectors a descobrir els homes i les institucions socials més enllà de les aparences de respectabilitat enganyosa de la classe dominant.
