Quina tropa!és un recorregut per la trajectòria de Joaquim Luna com a periodista, des dels principis sacrificats de l?aprenent que no pot tenir mai un no per als seus caps, com ara perseguir el seguici fúnebre de Paquirri, fins al seu present de columnista per encàrrec de Màrius Carol, passant per les corresponsalies que l?han portat per mig món: l?Àsia, on va cobrir esdeveniments tan cabdals com els fets de Tiananmen del 1989; Kuwait durant la guerra, o els Estats Units, on va viatjar en la comitiva de l?Air Force One presidencial, entre molts altres llocs. Amb un to jocós i despreocupat, assistim a la crònica d?un ofici que ja no existeix farcit d?anècdotes personals que evidencien l?autèntica feina d?un periodista de raça que, com Luna, no deixa mai de ser tot un senyor de Vanguardia.
«?I may look interested but I?m just being polite?. El petit cartell, com qui no vol la cosa, estava situat a la taula del director de La Vanguardia de cara al visitant que, com qui sí que vol la cosa, era jo, estudiant de cinquè de Ciències de la Informació. Don Horacio Sáenz Guerrero citava a mitjanit les visites menors al seu despatx, on oferia una inesborrable lliçó de periodisme de qualitat. En penombra, i amb un llum de taula per tota il·luminació, el director del rotatiu llegia, repassava i corregia totes les pàgines del diari abans que entrés a impremta. Un cambrer ?la redacció tenia bar i cambrers? li portava un cafè curt, i don Horacio encenia amb parsimònia un cigarret ros».
