Aquesta història va començar amb tres enterraments i va acabar amb un cor trencat: el meu. L'estiu de 1914 jo tenia 19 anys...
Marcus Garvey, empresonat a Londres, pot ser condemnat a mort. L'acusen d'haver assassinat dos germans, William i Richard, aristòcrates anglesos, en una expedició per trobar diamants a la selva del Congo.
Per salvar Garvey, el seu advocat encarrega a un escriptor anònim que l'entrevisti a la presó i escrigui el relat del que va passar de debò a l'Àfrica, amb l'esperança que el llibre pugui ser útil pera la seva defensa.
La història avança en dos escenaris molts contrastats: d'una banda, vivim la convencional societat anglesa de la pensió de la senyora Pinkerton; de l'altra, l'acció trasllada el lector a un llunyà racó de selva, on els aventurers descobreixen, atònits, un món subterrani estranyament habitat.
Amb la força narrativa dels grans novel·listes clàssics i la capacitat de crear en cada llibre un nou univers literari, l'autor s'emporta el lector a la frontera entre veritat i mentida, crueltat i tendresa, ironia i èpica.
Pandora al Congo, un admirable exemple d'arquitectura novel.lística, confirma les expectatives que milers de lectors han dipositat en Albert Sánchez Piñol.
Si a La pell freda es vol destruir l'enemic, a Pandora al Congo es construeix la invenció de l'amor.
