Primavera del 1919, plaça de la Font del Lleó, Caldes de Montbui. La Lola acaba de quedar òrfena de mare i arriba al poble per complir la seva última voluntat, lliurar una capseta de música a lIgnasi Ventura, el propietari del Balneari Ventura, que es commou en veure la noia, per la seva semblança amb la Violeta, la seva mare, que va abandonar el lloc quan era jove. Sense tenir on anar i en ple dol, la Lola decideix quedar-se al balneari, impulsada per la curiositat sobre lIgnasi.
Surten a la llum secrets familiars i les tensions personals i socials es magnifiquen al Balneari Ventura, que esdevindrà una bella metàfora del creixement personal de la Lola i el canvi social de lèpoca, amb la proclamació de la Segona República.
«Durant la resta de la meva vida, recordaria aquell moment en què laigua calenta rajava de la font felina sense aturador mentre jo mungia amb el perfum de muguet de la mare per alçar-me amb la força necessària per esquinçar el temps. Volia penetrar en el més sagrat: la seva memòria».
